Els impulsors es poden classificar en tipus oberts, semioberts i tancats. Els impulsors oberts no tenen cobertures a banda i banda de les pales; tenen una estructura senzilla i són adequats per a la manipulació de mitjans que contenen impureses o partícules. Els impulsors semioberts tenen una carcassa en un costat, oferint avantatges en termes de resistència al desgast i capacitat de transport. Els impulsors tancats presenten cobertes als dos costats de les pales, minimitzant les pertorbacions del flux i normalment ofereixen una major eficiència operativa.
Els impulsors també es poden classificar segons la configuració de les pales: cap endavant, cap enrere i radial. Els impulsors corbats cap endavant es caracteritzen per alts cabals i s'utilitzen sovint en equips que requereixen grans volums d'aire. Els impulsors corbats cap enrere ofereixen una alta eficiència i un funcionament estable, cosa que els fa molt utilitzats en ventiladors i equips similars. Els impulsors radials dirigeixen el flux d'aire principalment al llarg de la direcció radial i es destaquen per la seva estructura compacta i les seves diferents característiques de pressió.
Els impulsors també es classifiquen per aplicació, com els de ventiladors, bombes d'aigua, bombes de buit i altres equips especialitzats. Els requisits de material, dimensions, velocitat de rotació i estructura varien segons l'equip. Per exemple, els impulsors de la bomba d'aigua estan dissenyats principalment per al transport de líquids, mentre que els impulsors dels ventiladors i els equips de buit gestionen el flux de gas; per tant, les opcions de disseny han de tenir en compte el mitjà de treball específic i les condicions de funcionament.
La classificació de l'impulsor no s'exclou mútuament; un sol impulsor es pot categoritzar simultàniament en funció de l'estructura, la configuració de les pales i l'ús previst. La selecció d'un impulsor requereix una avaluació exhaustiva de factors com ara el cabal, la pressió, la velocitat de rotació, les característiques del mitjà i l'entorn operatiu de l'equip. Només seleccionant una estructura d'impulsor que s'adapti a les condicions de funcionament de l'equip es pot garantir un rendiment estable alhora que es minimitza la pèrdua d'energia i els costos de manteniment futurs.
